Antoni Tudurí Gibeli ens informa: «A Maó a jugar a coudinar li deim jugar a coucuinetes, pronunciant sa u de cou com a l (‘colcuinetes’). En es DCVB trobam coucuineta i coucuinetes.»
I Antoni Rierola, de Manlleu, diu que el mot d’avui li ha recordat els versos de Salvador Espriu a La pell de brau (poema XII): «Però, mentre els elohim | juguen a coudineta…».
Més context d’aquest poema:
Com que no vol mai ploure,
és clar que no hi ha llum,
i amb el diner no compres
res del que vols i perversament necessites,
excepte l’entrada
per al futbol de les festes
o per a la intangible cursa nacional.
Però, mentre els elohim
juguen a coudineta,
tu, tan senzill i sofert,
et consoles
empassant-te una a una
les grasses paraules
que et serveixen quasi de franc
els papers.
Oh, el brou d’aliment, l’alegria
d’aquesta lletra impresa a la paella
sense oli i sense foc!
Torneu a coudinar
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...