Les gorres de cop avui dia ja no existeixen.
Quan jo era petit ja no s’usaven, tampoc. Però encara he conegut infants als quals en posaven. A Mallorca no es deien pas «gorres de cop». Eren cervelleres. Perquè els menuts, quan començaven a caminar, no es peguessin cops pel cap si queien, els posaven «una cervellera».
No cal dir que si, avui dia, pronunciau el mot «cervellera», només la gent de més de seixanta anys sabran la cosa de què va.
—Miquel Adrover (Campos)
Torneu a gorra de cop
Comentaris recents
amarar
També "amerar"? "Amerar" no sols és la forma ant...
vilatge
A la plana del Rosselló, el CHENOPODIUM album és...
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...