Bagots, cabrerots, gotimells
Carles Galdon ens escriu: «Al meu poble, Real de Montroi (la Ribera Alta del Xúquer), els bagots s’anomenen cabrerots.» I Joan Bosch, des de Tolosa de Llenguadoc, ens envia aquest interessant missatge per als qui en vulguin saber més, del vocabulari de la vinya:
Al Rosselló, dels bagots en diem «gotimells» o «gatimells». Pensi que són paraules derivades de «gotim». I com que no coneixem el verb «esbagotar», diem «espigolar».
Ara bé, com que el meu oncle era vinyater, conec també d’altres paraules relacionades amb el món de la vinya i del vi. No sé si són específicament rosselloneses o no. Vet aquí unes quantes, crec que us interessaran:
podar: tallar els sarments
poda, podada: acció de podar
eixirment: sarment
fogot d’eixirments: feix de sarments
rabassó: tros de cep tallat
llaca: renglera de ceps
entrellaques: espai entre dues rengleres de ceps
feixa: terrassa que es fa sobre el vessant d’una muntanya per plantar-hi la vinya
aper: arada
forcat: peça de l’arada en forma de U. Amb el forcat és impossible llaurar arran dels ceps.
asta: camatimó de l’arada que es posa del costat dret del cavall. Amb l’asta es llaura més som però més a prop dels ceps.
rega: solc fet amb l’arada quan es llaura.
curada: la rega del mig de l’entrellaques (Hi ha dues maneres de llaurar: A l’hivern, la vinya es descalça, amuntegant la terra al mig de l’entrellaques. A la primavera, al contrari, la terra s’amuntega cap als ceps i es deixa un solc al mig de l’entrellaques. Aquest solc és la curada.)
inxa: empelt
semal: portadora
cornaleres: anses d’una portadora
pals semalers: pals que serveixen a agafar les semals per les anses
somatejar: transportar les semals plenes a la vora de la vinya, amb els pals samalers
somaters: els homes que somategen
mossènyer: cap de colla dels veremadors
espanadera: malaltia de la vinya que provoca un avortament parcial del grans
espanar-se: perdre els grans al moment de florir
espanat: dit d’un raïm que té pocs grans
esmagencar: treure l’herba sota els ceps
escocell: clot que es fa sota un cep per treballar-hi la terra
escocellar: fer els escocells a la vinya
escocellera: mena d’aixada per a escocellar
most: suc de raïm
emmostissar: embrutar amb most
pitjar el raïm: esclafar els raïms, trepitjant-los
mamiot: bóta de 6 hectolitres
trascolar: fer passar el vi d’una bóta a una altra
duïll: forat per on es treu el vi d’una bóta
duïllar: fer un forat a una bóta per tastar el vi
Comentaris recents
ceba [2]
El mot ceba al País Valencià també s'empra per ...
ceballot
També és com s'anomena el calçot a part de l'Al...
a quin sant?
"Per quins cinc/set sous ?" en català?...
abrigat com una ceba
La ceba es una planta sencera amb fulles, tija i a...
quina en fora que
Una condecoració per la frase del dia. Efectivame...