Definició
1 Receptacle generalment de parets d’obra i de forma rectangular, que s’omple d’aigua i serveix ordinàriament per a rentar-hi la roba o per a regar.
Al costat de l’església hi ha un safareig públic.
2 Petita cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és instal·lat o construït el safareig.
En plural podem dir safareigs o safaretjos.
També: llavador (valencià); bací (rossellonès)
Etimologia
De l’àrab vulgar sahrîg, ‘bassal’, probablement d’origen irànic.
Usos
Era veritat que no sentia necessitat d’escriure. De moment observava, vegetava. Tenia dos moixos molt macos. Teníem gallines molt ximples. En tombar el sol nedava al safareig gran (llavors dèiem safareig, no com ara que fins als bidets se’ls denomina piscines) i ensenyava a nedar els dos néts de l’amitger de l’hort (que més tard, en lloc de fer-se atletes, com jo els volia, es feren frares).
Llorenç Villalonga, Falses memòries (Barcelona: Club Editor, 1967), pàg. 162Una temporada vaig viure a Campanet. La finca tenia una mina que proveïa d’aigua dos safareigs: un de petit i esquifit, i l’altre talment una piscina olímpica. Era una benedicció de Déu nedar-hi. Les figueres li donaven ombra i l’aigua era tan neta que es podia beure. Nosaltres vàrem intentar l’aventura de fer de pagès, però no va resultar. Llogàrem les pastures al pastor d’una finca veïnada i ell cada dia hi duia la seva guarda a pasturar. Les ovelles bevien al safareig sempre a la mateixa hora i ja ens havíem acostumat a respectar-nos mútuament.
Conxa Forteza, «De piscines, platges i safareigs» (Diari de Balears, 18 de setembre del 2006)
Tema de la setmana
Llocs on ens podem banyar o remullar