Definició
Tovalló, peça quadrada de lli, de cotó, de paper, etc., que s’usa en els àpats per a netejar-se els llavis i les mans. (És un mot usat sobretot a les Balears.)
Eixuga’t els llavis amb el torcaboques.
Anotava les idees que se li acudien en els torcaboques dels bars.
Etimologia
De torcar (‘netejar amb un drap, un paper, etc.’, del llatí vulgar torca, ‘feix d’herba o de draps retorçat’, variant del llatí clàssic torques, ‘collar’, derivat de torquere, ‘torçar’), i boca (del llatí vulgar bucca, ‘galta, boca botida’, que anà suplantant l’ús de os, oris en la significació de ‘boca’).
Usos
—Un cavaller foraster vol veure vossa mercè. Diu que nom Loureiro i l’encàrrec que duu per vossa mercè és urgent.
Carme Riera, Dins el darrer blau (Barcelona: Destino, 1994), pàg. 409
—Deu ser cosa de s’oncle —comenta Sebastià a la seva dona—. Perdona’m, Bàrbara, tot d’una torn.
I posa el torcaboques damunt la taula després de fer-lo servir eixugant-se els llavis, i besa la mà de la seva dona amb una galant resignació.Sempre hem de cridar el pare unes quantes vegades perquè es desferri de l’ordinador. La cuina està com sempre, però sembla més vella, més fosca. Per la porta de la galeria entra el reflex del sol a les finestres de l’edifici que hi ha a l’altra banda del pati i el cloqueig d’una gallina que el veí surrealista de l’entresòl té ficada en un corral. Tall pa, pos els torcaboques al costat dels plats i deman què ha passat amb la butaca de la sala.
Llucia Ramis, Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Barcelona: Columna, 2013)
—L’he venuda, no em feia cap servei —diu ma mare.
Tema de la setmana
Mots compostos