Definició
Moble proveït d’un cos de diversos calaixos superposats, destinat tradicionalment a desar-hi roba blanca, vestits, etc.
Antigament les calaixeres domèstiques solien tenir el sobre de marbre.
En llenguatge popular també vol dir ‘estómac’.
Quan paguen els altres, ell sempre emplena bé la calaixera.
Etimologia
De calaix, probablement del grec kálathos, ‘cistella, panera’, o, més aviat, del seu diminutiu kaláthion.
Usos
De petit, a Pompeu Fabra li agradava llegir gramàtiques. Quan jugava amb els soldats de plom els feia parlar la llengua que els corresponia segons la bandera. De vegades algun d’aquells regiments assistia al naixement d’un idioma ad hoc. Els biògrafs s’han posat d’acord en un fet: la seva vocació se li va manifestar quan regirava una calaixera on va trobar el registre de comptes que duia l’avi del seu avi patern. En català. Així doncs, es va dir, aquella llengua que parlava també es podia escriure…
Vicenç Pagès Jordà, El llibre de l’any (Barcelona: Labutxaca, 2011), pàg. 121Quan l’alegria del solstici encén les ànimes dels carrers i de les places, una paraula enorme com una baluerna omple les nostres boques embriagades: calaixera. Una foguera de sant Joan com cal no pot prescindir d’aquesta peça del mobiliari de l’àvia.
Màrius Serra, «Calaixeres» (Avui, 26 de juny del 1997)
Tema de la setmana
Els mots que enviem aquesta setmana amaguen un enigma: quin és? Envieu el tema a l’adreça mots@rodamots.com; qui l’encerti primer guanya un exemplar de Borja Papa, de Joan F. Mira (un llibre sempre actual), i en sortejarem dos més entre els altres encertants. Vegeu les bases completes per participar-hi al primer enllaç.