voltera f

Definició

Desviació del camí dret; camí que no va dret a un lloc; volta, marrada; en sentit figurat, desviació de la conversa normal; circumloqui, manera indirecta de dir una cosa.

Heu fet una voltera enorme i per això heu arribat tan tard.

Cent llegües de mal camí i altres tantes de voltera: gran cúmul de dificultats.

Etimologia

De volt, de l’antic volt -a, participi de l’antic voldre, ‘voltar’, llatí volvere, ‘fer girar’. És un mot mallorquí.

Usos

  • Fill meu,
       Sempre he estat molt lleuger. Em costa defensar una opinió. Molt voluble. M’agrada fer voltera. I acabar en el mateix lloc. He sentit a dir que és cosa dels illencs. Em volia excusar, demanar disculpes per tot allò que va passar el darrer diumenge que vàreu venir. Però fins i tot per a això em falta l’energia.

    Sebastià Perelló, «Perquè sí», dins Mans plegades (Barcelona: Empúries, 2004)

Tema de la setmana

Aquesta setmana sou vosaltres els qui heu d’esbrinar el tema que aplega els mots que enviem de dilluns a divendres. Envieu la resposta a mots@rodamots.com; entre els qui l’encertin sortejarem dos exemplars de Borja Papa, de Joan F. Mira, i el primer que l’endevini en guanya un segur! Vegeu les bases completes per participar-hi al primer enllaç.

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 hide_names="yes" native="no"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

calaixeralligam