En català el terme gos, estar gos, tenir gossera, és un sinònim de mandra, i com que l’endemà de la festa major comporta peresa i poc delit per la feina, el gos era l’element perfecte per lliurar-se una miqueta a la vagància. Era un dia festiu, on eren utilitzades totes les restes dels dos dies anteriors, tant a nivell d’elements festius, com de culinaris, així la gent podia recuperar-se dels dos dies d’intensa activitat festiva.

Amparo Doménech Palau, «Sant Roc i el gos», dins Bétera, un poble per a tots (Bétera: Ajuntament de Bétera, 1998)