Definició
1 Escapolint-se, dissimuladament.
Sempre passava d’esquitllentes davant la casa del seu examant perquè no la veiés.
2 De correguda, de biaix, de gairell.
He vist d’esquitllentes el teu germà.
Etimologia
D’esquitllar-se, d’origen incert, probablement del germànic gòtic usquillan, ‘rajar, escolar-se‘.
Usos
Per necessitats d’espai que devia enfrontar un arquitecte que ja descansa en pau, el rebedor de casa té forma de triangle. No hauria pensat mai en les Bermudes, de no ésser que en qüestió de pocs dies el rebedor va endrapar-se la tia Margarida i un cobrador de la mútua que era una bellíssima persona. No és pas per la molèstia, perquè ja se sap que les grans ciutats són incòmodes, però estic una mica nerviós. Ara, quan surto de casa, vaig d’esquitllentes, perquè el triangle em fa basarda.
Pere Calders, «Altres dimensions», dins De teves a meves (Barcelona: Laia, 1984)
Tema de la setmana
Alguns dels llibres de contes de Pere Calders (1912-1994) acaben amb un espai dedicat als «contes breus», sovint d’unes poques línies. Aquesta setmana veurem alguns mots extrets d’aquests contes.