Em refereixo a la polèmica que va sortir als papers sobre l’ús del català als mitjans de comunicació i que, seguint el mimetisme anglosaxó de la nostra època, fou titllada com una polèmica entre els defensors del català heavy i els defensors del català light. Per entendre’ns, els uns s’esborronaven en sentir «barco» i els altres es rifaven del mot «vaixell». Més que una polèmica, semblava una baralla sorda entre dos estils de viure i de concebre el món. Totes dues tribus tenien por de perdre el partit, quan semblava que no hi havia gaire a guanyar.

Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 27