La revista de divulgació científica Mètode de la Universitat de València ha replegat en un monogràfic, coordinat pel director del Jardí Botànic de València, Antoni Aguilella, les conseqüències que ja s’estan patint i es patiran referides a la salut dels rius. La vegetació de ribera a les conques; la confluència dels rius Cinca, Segre i Ebre i la seua fauna; els peixos dels rius mediterranis o les rambles i barrancs són alguns dels punts analitzats.

Agustí Hernández Dolç, «Camins d’argent i de vida» (Levante-EMV, 19 de juliol del 2003)

També hi ha cursos fluvials autòctons, de cabal efímer i amb denominacions tan diverses com rambles, barrancs, rius secs, torrents i altres sinònims. Tots ells són termes que impliquen una fretura de cabal, que només porten després de fortes pluges; la resta del temps són rius parcialment o completament secs.

Francisca Segura, «Rambles i barrancs: els rius de pedres» (Mètode, abril 2013)