Definició
Vegeu-ne aquí un intent de definició (rai 2).
Vosaltres rai, que sou joves i teniu molta vida per davant.
—La Maria encara no ha arribat. —Això rai; podem començar sense ella.
—M’han cobrat seixanta euros pel dinar. —Tu rai, que ets ric!
Ara rai, que ja hi ha una carretera; abans sí que era difícil d’arribar-hi.
Dir-ho rai; fer-ho és una altra cosa.
Etimologia
D’origen incert, malgrat les propostes que s’hi han fet, potser es tracta d’una creació de caràcter expressiu, com sembla corroborar-ho la forma paral·lela en gascó, harai, amb h- aspirada i -r- simple, no explicables amb altres teories.
Usos
«La feina és explicar-ho als forasters. Vatres rai, que sabeu què vol dir!» Doncs això: tots els idiomes tenen paraules d’allò més expressives que fan anar de corcoll els traductors perquè no tenen un equivalent directe en els altres. La prova que rai és intraduïble i inexplicable és que ni tan sols el diccionari se’n surt. D’entrada declara que l’origen és incert, després forneix una definició completament incomprensible pels no iniciats (no la copio aquí perquè és massa llarga, però us la recomano vivament) i finalment reconeix que té significats diferents segons els usos. Malament rai, si ja comencem així.
Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Labutxaca, 2009)No preguntis, no t’inquietis, em deia. Inútil. De preguntes rai, me’n sobraven. El que em feia falta eren respostes.
Xavier Benguerel, Els vençuts (1969)
Tema de la setmana
Aquesta setmana rai, que de mots no en falten: els hem tret d’En perill d’extinció (Labutxaca, 2009), de Pau Vidal.