El pare Miquel Alcover era un dels homes més populars entre la «gent d’ordre» de la Ciutat. Era el confés de quasi tots els senyors i senyores que formaven la nombrosa clientela de Monti-Sion, cosa que li permetia tenir una informació detallada sobre una multitud de fets i de persones i li donava una influència extraordinària dins els estaments burgès i botifarrenc: gent de títol nobiliari, militars, metges, missèrs, dones d’alta beateria… Tot passava pel seu confessionari.

Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 142

No he oblidat mai l’expressió d’alegria diabòlica amb què una beata «botifarra», de comunió diària, anunciava com a segur i pròxim l’afusellament de N’Alexandre Jaume, diputat del Front Popular. I mai no m’he pogut explicar racionalment que hi hagués gent cristiana capaç d’assistir als afusellaments com a un espectacle de ballet, i d’aplaudir gojosament quan sonava la descàrrega assassina.

Francesc de B. Moll, Els altres quaranta anys (1935-1974) (Palma: Moll, 1975), pàg. 36