ser cul i merda

Definició

Avenir-se molt; ser inseparables dues persones, ser carn i ungla.

Els veuràs junts a tot arreu fent de les seves, són cul i merda.

«Es diu principalment dels amics que sempre van plegats, i més encara d’aquells qui van sempre junts per a mal fi» (DCVB). També s’usa amb el verb semblar.

Usos

  • Tot i que no vam seguir estudiant junts, vam continuar veient-nos. Al començament, d’amagat, perquè els pares no volien que fóssim amics. Fins que vaig entrar a l’Acadèmia de Belles Arts, vam ser cul i merda. Podíem passar-nos hores xerrant de tot i de res. O espiant pel carrer les noies que ens agradaven.

    Eduard Márquez, La decisió de Brandes (Barcelona: Empúries, 2006), pàg. 51
  • —És impossible. —I després d’una pausa i de mirar cap al soldat que els observava—: Però vinc amb tu. Amb una condició.
       —Quina.
       —Que el Faner també vingui amb nosaltres.
       S’ho hauria d’haver imaginat. El Tonet i el Faner anaven tot el dia junts. Eren cul i merda i, en proposar-li la fugida, no havia caigut en aquest detall. Va refer mentalment totes les passes, imaginant-se ara amb el Tonet i el Faner, que encara era més esquifit de cos.
       —Sí, Tonet —va sospirar al cap d’una estona—. El Faner pot venir si està disposat a trencar-se una cama. —Va somriure amb un gest cansat i afegí—: Però si ho xerra, el mataré.

    Jaume Cabré, «L’esperança entre les mans», dins Viatge d’hivern (Barcelona: Proa, 2000), pàg. 51

Tema de la setmana

Mots amb cul

Enllaços

Temes i etiquetes