pocavergonya adj i m i f

Definició

Dit d’una persona desvergonyida, sense vergonya, que no es comporta com cal; brètol.

Uns pocavergonyes havien insultat la professora.

Etimologia

De poc i vergonya, del llatí verecundia, mateix significat, derivat de verecundus, ‘respectuós’, i aquest, de vereri, ‘sentir respecte’.

Usos

  • La veu semblava venir de molt lluny; parlava en català, com el senyor del balneari; en català d’Aragó. Nosaltres havíem quedat immòbils, com fascinats, i escoltàvem.
       —Covards que sou, no ens sabeu defensar ¿i a sobre ens robeu? ¿En aquesta terra que hauríeu de mirar com a vostra? Us hi havíem esperat com a germans; per fi vau arribar; però ¿què heu fet? ¿On és la Mare de Déu, on són els sants? ¿A qui ens encomanarem, pocavergonyes? Tothom fuig de vosaltres com si fóssiu la pesta; estic sola al mas. Podeu robar-ho tot, sou tots contra jo sola…
       Aquella nit vam caminar en dejú.

    Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 2012 [1956])
  • —T’has enrigut d’una gent que t’havia fet confiança, i t’has aprofitat de la poca picardia d’una xiqueta com la Teresa, que encara es mama el dit. Però tu ets un home fet i dret! Tu sabies lo que buscaves, pocavergonya, més que pocavergonya!
       —Pare —va intentar tallar-lo la Teresa, però no la va escoltar.
       —No li he fet cap mal, a la seua filla. Només és que mos estimem —va tenir el coratge de dir, el Blai.
       —Si tornes a dir una sola paraula, te mato! –va cridar el Rafel, fora de si—. Fot lo camp d’esta casa, mecagon dena! I no et vull tornar a veure davant meu mai més de la vida! Ho has entès, malparit? Mai més!

    Carme Meix, Collita de foc (Valls: Cossetània, 2007)

Tema de la setmana

Aquest és l’últim dels cinc mots que recull el DIEC formats amb l’adjectiu poca seguit d’un nom

L'escreix

Temes i etiquetes