llinda f

Definició

Pedra d’una sola peça que clou la part superior d’un portal o d’una finestra i que descansa sobre els muntants. Conjunt de tres pedres o més, sempre en nombre imparell, que clouen una obertura formant un arc pla.

Etimologia

Del llatí limina, plural neutre de limen, -inis, ‘llindar; porta d’entrada’, derivat de limes, limitis, ‘corriol entre dos camps’, ‘límit, frontera’. Una de les accepcions de llinda és ‘línia que divideix una propietat d’altres’.

Usos

  • Al palau dels Oliver, que ocupa ell sol mirant a migdia un dels quatre costats de la plaça i que és un casal de façana sense ornament, amb basament de bona pedra i murs de rajola compacta, que té tres balconades llises de ferro al primer pis, portal de pedra escairada amb escut modest al centre de la llinda i dues torres més aviat amples i baixes en una de les quals oneja suaument una bandera lligada al parallamps, al palau dels Oliver, doncs, Jesús es desperta i sent com toquen les nou, ha comptat bé les campanades la segona vegada.

    Joan F. Mira, Els treballs perduts (València: Tres i Quatre, 1989), pàg. 37

Tema de la setmana

Termes relacionats amb l’arquitectura i la construcció

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

bòbilatronera [1]