Definició
Persona joveneta. Es diu d’un jove quan es vol fer ressaltar la seua joventut, la poca edat.
He anat a l’ajuntament i m’ha atés un jovençol que no devia tindre més de vint anys.
Aquest mot pot tindre un cert sentit despectiu: En l’empresa han prejubilat a tots els que coneixien l’ofici i han contractat a quatre jovençols que no en tenen ni idea.
Etimologia
Relacionat amb jovencell, probablement d’una forma cèltica gàl·lica iovincillus, mateix significat.
Usos
Però falsa és la pragmàtica
Joan Valls i Jordà, «La nova ona» (1963), dins Cent serafins (Alcoi, 1975)
perquè més d’un jovençol
ambiciona alçar el vol
renegant de la gramàtica.Mentre quatre xicotes, germanes o promeses dels companys de Jaume, que havien arribat darrere, preparaven l’esmorzar en un bancal entre penyes, s’encaminaren la colla de jovençols cap a l’era, on un rogle de gent feia pressentir una discussió interessant.
Jordi Valor i Serra, «Pasqua florida», dins Històries casolanes. Narracions alcoianes (Ajuntament d’Alcoi, 2008)
—¿Qui és, xe, què hi ha? —preguntà un.
—El tio Bamba que està barallant-se amb dos botiguers que han portat un gramòfon —digué un altre eixint del rogle—. Sempre en té de les seues.
Tema de la setmana
Mots trets d’El borum i els gospins. El lèxic tradicional d’Alcoi en l’obra de Joan Valls Jordà, d’Eugeni S. Reig