Joan Valls Jordà
És un tòpic obligat
farcit d’hipèrbola i trola
parlar de la “nova ola”
com un fet consumat.
Sembla que tot té rovell
i que una altra intel·ligència
borra amb gest de displicència
lo que diuen que ja és vell.
Però falsa és la pragmàtica
perquè més d’un jovençol
ambiciona alçar el vol
renegant de la gramàtica.
¿On anirem a parar
si als àmbits de la cultura
s’infiltra la cara dura
i l’anarquia mular?
Sóc espectador només
centrat en el segle vint
i veig que es va consumint
mil nou-cents sixanta tres.
Entre el bullici que crema
de balons i de pedals,
d’enfollides bacanals
i snobismes de cinema,
per a tindre juí exacte
i no fer el borinot,
s’ha d’admetre l’art abstracte
i alabar a la Bardot.
16 de juliol de 1963
Comentaris recents
com ara
Porto quasi vint anys de la meva VIDA! amb una ELA...
com ara
Dieu que també podem dir "com és ara", llavors l...
ara i adés
Sembla que els catalans fan servir aquesta express...
parotet
https://rodamots.cat/pixavi-ina/...
xàmbit
A Bocairent hi havia una xambiteria al costat del ...