Definició
Expressió llatina que significa ‘aquí i ara’, emprada per tal d’indicar la concreció d’una situació o la immediatesa amb què cal emprendre una acció.
No crec ser l’única persona hic et nunc que tingui la sensació de patir la síndrome segons la qual de tot fa vint anys i escaig.
Usos
També és difícil de riure,
Joan Fuster, Diari 1952-1960 (Barcelona: Edicions 62, 1969)
de riure en llibertat,
que és com s’ha de riure.
Hic et nunc,
ningú no riu,
ningú no es riu.
O hem de riure d’amagat, ben sovint.
Ells,
els «ells» de sempre,
ara més armats, més durs, més cautes que mai,
no volen que riguem.
No sols no volen que ens riguem d’ells,
i ens en riem!, clandestinament ens en riem,
sinó que fins i tot ens neguen el dret
a debatre’ns en la rialla mútua, entre nosaltres,
ni que només sigui per esbravar-nos.També hi ha poètica en la vida d’un idioma, no sols regles i normes, guerres i persecucions, exclusions i igualacions, arcaismes, neologismes, contaminacions, estàndards, lèxic mediàtic. Va costar un munt de malentesos acarar la vida de l’idioma i divertir-s’hi. No només divertir-se anant de farra i tota la pesca, sinó fent qualsevol cosa: aquí i ara, hic et nunc. Dir-ho, i escriure-ho: disfrutar és un barbarisme, cosa gens estranya, les llengües tendeixen a besar-se i a malparlar-se, més si ho fan des del segle XVI.
Mercè Ibarz, No parlis de mi quan me’n vagi (Barcelona: Empúries, 2010)
Tema de la setmana
Hic et nunc. Aquí i ara… encara parlem llatí, de Josep Manuel Udina, Pere Led i Toni Batllori (Barcelona: La Vanguardia, 2013) és un pràctic i entretingut recull de paraules i expressions llatines que encara diem avui. I si no les diem… sempre podem aprendre’n coses! Aquesta setmana en veurem unes quantes.