Definició
(col·loq) Cant fúnebre dels enterraments; absoltes.
Etimologia
Veu onomatopeica —per abreviació i reduplicació de l’onomatopeia gorg, del llatí gurgus— que estrafà el cant gregorià de les exèquies.
Usos
I arribà el clero amb tots els gori-goris,
, El gran foc dels garbons (1958-1967)
tancaren el taüt, i quan el treien,
ella, mocant-se o gemegant, encara
li diria al difunt, home de bé,
que mai no s’apuntà a cap de partit:
Vicent, coneixement amb la beguda!…En aquests últims mesos m’ha tocat assistir a uns quants actes dels que la Mare Església organitza per acomiadament de difunts i consolació dels sobrevivents. Deu ser que la gent de la generació anterior a la meua ja va accelerant la marxa final. Bé, el cas és que he assistit a quatre o cinc misses de difunts, amb les corresponents absoltes i altres gori-goris que el cas reclama. I com que mentre dura el ritual en alguna cosa has d’anar pensant, n’he tret sobre la marxa algunes deduccions interessants.
«Monarquia i funerals», dins Els sorolls humans (Alzira: Bromera, 1997)
Tema de la setmana
Reduplicacions