estovar v

Definició

1  Fer tornar tou o més tou.

Estovar un matalàs. La pluja ha estovat la terra. El sol estova la mantega.

2  Apallissar, clavar una pallissa a algú.

Anava pel carrer tranquil·lament i uns brètols el van estovar.

Etimologia

De tou, del llatí tofus, ‘turo, tosca calcària’, que es transformà en adjectiu en el sentit de ‘porós, esponjós, bla’ i antigament ‘buit de dins’. Tofa també forma part de la mateixa família.

Usos

  • —Vull parlar amb l’alcalde
    i dir-li que tinc fam,
    que la gàbia és petita,
    jo necessite espai.

    Els guàrdies que la veuen
    la volen atacar,
    la fera es defensa,
    no la deixen parlar.
    Com són molts i ella és sola,
    no pot i me l’estoven.
    I emprenyats per la feina,
    a la gàbia me la tornen.

    Ovidi Montllor, «La fera ferotge» (1968)

Tema de la setmana

Demà farà 25 anys que va morir Ovidi Montllor. «Em creureu mort. Jo no hauré mort. Faré vacances!», deia a «Les meves vacances». Per celebrar les vacances més llargues de la història, aquesta setmana veurem mots i passatges trets de les lletres de l’Ovidi.

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “estovar”

  1. Juanchich — REYNES

    A cada vegada que faig una herborització a cim del turró de Montou, a Corberes de les Cabanes ,em demano si no és “mont tou” perqué té coves que els malaguanyats Ponsich, Abelanet i Françoise Claustres van excavar.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

espetegaremprenyar