esgarriacries m i f

Definició

Persona que es complau a posar entrebancs, a importunar, a desfer els projectes, les converses, els jocs, etc.

En Pere tot ho vol governar i no hi entén gens: és un esgarriacries!

Etimologia

De esgarriar, ‘perdre el camí, fer-lo perdre’ (segurament d’un encreuament de l’antic descarrerar-se, derivat de carrera, ‘camí’, amb desviar-se, i amb influx d’esgarrar-se pel que fa a la part inicial del mot), i cria, de criar, del llatí creare, ‘crear, engendrar’.

Usos

  • No es veuen altres banderes catalanes que les de les tropes valencianes, molt nombroses, que han vingut a prendre part en la defensa de Madrid. Quan els veig passar tan marcials i amb les seves banderes desplegades em fan una enveja… La de la nostra «columna» és la vermella i negra de la FAI (la mateixa de la Falange); en aquest moment tenen molt més prestigi, i és ben natural, els valencians que no pas nosaltres. Ells van amb la bandera de la seva pàtria —la nostra— i nosaltres amb una d’universal («mi patria es el mundo, mi familia la humanidad»), però tota família està més disposada a rebre amb afecte el membre d’una altra família que no pas un esgarriacries que les voldria suprimir totes. Deu ser per això que els «universalistes» són tan mal rebuts arreu de l’univers.

    Joan Sales, carta a Mercè Figueres (17.02.1937), dins Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007), pàg. 162
  • Una mica d’autonomia, servida calenta, la majoria dels industrials l’haurien acceptada amb molt de gust. Però la independència, per res del món. Ni regalada. Ells no eren separatistes. Klofatx i els socialistes nacionals que demanaven la independència, i en ple Parlament tractaven l’emperador de vella bèstia alcohòlica i sanguinària, eren uns abominables esgarriacries. De la independència, els txecs en serien les primeres víctimes. Una Txecoslovàquia independent no podria viure. Què faria la indústria? Vol fer el favor de dir-me què seria de la indústria?

    Eugeni Xammar, «La indústria txecoslovaca i els seus problemes» (La Publicitat, 12 d’agost del 1924), reproduït a L’ou de la serp (Barcelona: Quaderns Crema, 1998), pàg. 275

Tema de la setmana

Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp! (Barcelona: Acontravent, 2011), repertori d’insults i renecs del capità Haddock que va fer Joaquim Ventalló, traductor de Tintín al català. 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

galàpetbabarota