Maria-Mercè Marçal
Camises de dormir de setí. I una rosa.
I quines coses que ens fan felices! Veus?
Ens pintarem les ungles de les mans i dels peus
amb pètals de gerani. I sentirem la nosa
d’aquell vell cartipàs on calcàvem paraules
—ai, trampes de colors per als infants babaus!
Al fons del mar varen llençar les claus,
allà on feien l’ullet els tresors de les faules.
Au, anem a cercar-les, vestides de pirata!
Però, la lluna, on té el seu vaixell de plata?
Qui ens embulla les trenes a les branques dels saules?
Paraules de setí. Amb pell d’amor, paraules…
La nit, que ens xuclaria mar endins i no gosa,
ha esfullat aquest dia amb crepuscle de rosa.
Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)
Comentaris recents
guatlla
Al País Valencià, almenys a les comarques de la ...
guatlla
Aquell baix llatí "quaquĭla", per força paraula...
garrofa [2]
Una de les obres més populars d'en Frederic Soler...
llufa [2]
Correcte! Encara que per aquestes ventositats sile...
llufa [2]
Gràcies ! Nosaltres també ho empravam per una v...