A la tardor, fer la verema, arreplegar olives i dur-les a l’almàssera (feina que s’acaba entrat l’hivern), sembrar; a plena hivernada, fer llenya per als amos i per a ells, carrejar-la, rompre guarets per a l’any vinent quan la terra es desgelava, podar la vinya i arreplegar els sarments en cuetes i garbons, picar espart i cordellar i fer-se’n espardenyes, fer sogalls d’espart cru per a lligar les garbes de cereals a l’estiu (les feines de l’espart, quan plovia o nevava); després, quan començava a retillar la primavera, birbar la sembradura, escombrar oliveres i ametlers en una renovació anual i bisanual de branques i ramatge, entrecavar en l’escassa horta, preparar les pórques per poder plantar-hi més avant, que el sol calfàs de valent, les tomateres, el pebre, les creïlleres i una poca de dacsa barrejada de llegums per fer ferratge per a les tres cavalleries.
Enric Valor, Sense la terra promesa (1980), fragment que il·lustra l’entrada entrecavar a El valencià de sempre, d’Eugeni S. Reig (Alzira: Bromera, 2015). Podeu llegir aquesta entrada completa a l’InfoMigjorn 1.370, pàgines 8-9.
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...