A la tardor, fer la verema, arreplegar olives i dur-les a l’almàssera (feina que s’acaba entrat l’hivern), sembrar; a plena hivernada, fer llenya per als amos i per a ells, carrejar-la, rompre guarets per a l’any vinent quan la terra es desgelava, podar la vinya i arreplegar els sarments en cuetes i garbons, picar espart i cordellar i fer-se’n espardenyes, fer sogalls d’espart cru per a lligar les garbes de cereals a l’estiu (les feines de l’espart, quan plovia o nevava); després, quan començava a retillar la primavera, birbar la sembradura, escombrar oliveres i ametlers en una renovació anual i bisanual de branques i ramatge, entrecavar en l’escassa horta, preparar les pórques per poder plantar-hi més avant, que el sol calfàs de valent, les tomateres, el pebre, les creïlleres i una poca de dacsa barrejada de llegums per fer ferratge per a les tres cavalleries.
Enric Valor, Sense la terra promesa (1980), fragment que il·lustra l’entrada entrecavar a El valencià de sempre, d’Eugeni S. Reig (Alzira: Bromera, 2015). Podeu llegir aquesta entrada completa a l’InfoMigjorn 1.370, pàgines 8-9.
Comentaris recents
tarannà
Com es ben sabut, a l'interior del País Valencià...
mannà
El gran diccionari de la llengua catalana dona per...
anar lluny d’osques
A banda d'un petit senyal, una osca és també un ...
anar-li al darrere amb un flabiol sonant
Anar ‘radere’ de peix mort, a...
anar a la vela
La frase feta d'avui sembla una mica com l'express...