El Diccionari català-valencià-balear escriu calàpat i ens informa:

El calàpat és animal que habita a llocs humits. Sempre vol aigua, i la gent diu que quan canta, diu: «Un raig! Un raig!» (Cat.). El cant del calàpat és considerat senyal de pluja.—A la Muntanya catalana hi ha la creença que tenir un calàpat penjat cap per avall a l’embigat del corral, és molt bo per guardar les ovelles de coixera.—Vulgarment és considerat animal verinós; diuen que en molestar-lo, s’infla i llença verí. També és creença prou estesa que, si el calàpat pixa als ulls de qualcú, el deixa cec (Cat.). A Mallorca, es diu als infants que, si maten un calàpat, a la nit els anirà a orinar dins l’orella.—A Catalunya creuen que el calàpat ennarta la mustela i se la menja (Gomis Zool. 370).

I el Diccionari etimològic i complementari de Joan Coromines:

Té una gran extensió popular la creença que el gripau o galàpet és un animal molt verinós, ço que condueix pertot a precaucions, temences i previsió d’antídots: «Si’t mord la serp o el calàpet o escorpí, e beus del suc del porró ab vi, sàpies que no·t porà noure» en un manuscrit del s. XV […] La gran preocupació la causen llavors les fonts, perquè és naturalment vora els aiguamolls i fontanals on viuen els gripaus; i per això, quan n’hi veuen més sovint, s’ho diuen la gent uns als altres, i els més crèduls hi cerquen causes o en temen conseqüències […] Vet aquí per què hi ha pertot tantes fonts anomenades del calàpet o del gripau (vol. IV, pàg. 276-277).

Torneu a galàpet