esbotzar v

Definició

1  Fer que alguna cosa s’obri o cedeixi a cops i empentes.

Va esbotzar la porta d’un cop de peu.

2  Rebentar-se.

El bagul ha caigut i s’ha esbotzat.

Etimologia

Derivat de butza, ‘panxa’.

Usos

  • Ernest, amic, col·lega, uf. Podríem dir tantes coses! Que t’han matat perquè hi volies posar seny, i no volen seny. Que t’han matat perquè representaves el compromís democràtic, i no volen saber res de democràcia. Que t’han matat perquè eres home de diàleg, i volen esbotzar els ponts de diàleg. Podríem dir que s’ha instal·lat la follia en el polvorí basc, i tot pot esclatar amb la força destructiva que només té la irracionalitat.

    Pilar Rahola, «Ernest Lluch, ai!» (Avui, 23 de novembre del 2000)

Tema de la setmana

En record d’Ernest Lluch

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esbroncarempelt