Definició
Trencar una cosa fent que s’obri.
Esberlar la soca d’un arbre.
D’un cop de porra la policia li esberlà el cap.
El vaixell va topar amb l’iceberg i es va esberlar de dalt a baix.
Usos
Andrés Naya, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, declarava: «En el dia a dia, als veïns se’ns nega la veu i la paraula». I quan s’expressen, malgrat tot, és com predicar en el desert, però no perden el temps. És el gota a gota que acabarà esberlant la llosa d’una administració burocratitzada o incompetent.
«Veus perdudes al desert» (Avui, 21 d’agost del 2000)
El meu pare feia servir aquest mot quan parlava dels melons, deia aquest meló s’ha esberlat.Acostumava a passar quan plovia molt i el meló feia un creixement ràpid