elis, elis interj

Definició

Expressió usada per a fer o manifestar befa.

També: elis (sense repetició), ela (sol o repetit: ela, ela)

Etimologia

D’origen expressiu.

Usos

  • Laia protestava:
       —Qui, jo? No és veritat.
       Els altres acusaven:
       —Que sí que ho és, que sí.
       La dona amenaçava:
       —Ja veuràs, maleïda, si t’agafo. On va aquest serpent? Sempre ha de ser ella.
       Li corria al darrere. La noia li feia pam-i-pipa.
       —Elis, elis.
       La dona encalçava Laia i l’atrapava.
       —Diantre de mossota, a veure si… Té i té.
       Li ventava dos clatellots i li estirava les orelles.
       —Perquè te’n recordis.

    Salvador Espriu, Laia (1932)
  • Perquè aquest veí nostre potser ens explicarà, elis-elis, que des que té el novíssim aparell se sent més trempat que mai: pot emportar-se al llit exemplars de vuit-centes planes sense que al cap de dos minuts se li enrampin les mans, i pot resseguir-los amb el cos de lletra que les diòptries li reclamin, a més a més de carregar tots els títols que li convingui (perquè mai no se sap què i on et vindrà de gust llegir) sense sentir-se’n de l’hèrnia discal.

    Marta Rojals, «L’hora de l’e-lector» (VilaWeb, 2 de desembre del 2009)

Tema de la setmana

Entorn de la idea de burla o befa

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

xanxaxau-xau