befa f

Definició

Burla injuriosa; acció de riure’s d’algú o d’una cosa.

És objecte de befa i no se n’adona.

Fa befa dels seus professors.

Etimologia

Probablement de l’italià beffa, mateix significat, mot antic i constant en aquesta llengua, tot i la possibilitat de ser un mot de creació expressiva en català.

Usos

  • [8 de gener de 1948]  Del 1940 al 1944, la situació nostra [dels liberals] arribà a ser d’agonia, amb les democràcies europees a punt de naufragar, i nosaltres, llançat de pertot arreu i acorralats per la tempesta, ens arrupíem en un qualsevol racó d’Espanya, sense gosar ni respirar, exposats a totes les befes i persecucions, mentre per tot el país bramava la tromba nazi-feixista, de bracet amb la germanofília més descarada que mai s’hagi vist.

    Gaziel, Meditacions en el desert (Barcelona: Edicions 62, 1984), pàg. 69
  • Més encara, [Theodor] Herzl [1860-1904] no veia com l’hebreu podia esdevenir una llengua que respongués a les necessitats de l’era moderna. En aquest sentit, feia befa d’aquells que defensaven l’hebreu com a llengua parlada, tot argumentant que seria inimaginable que algú pogués arribar a comprar dos bitllets de tren en hebreu.

    Jordi Gendra i Manel Frau, Identitats en conflicte. Una visió catalana d’Israel (Barcelona: Duxelm, 2009), pàg. 53

Tema de la setmana

Les llengotes (o llengots) de divendres ens han dut alguns mots més relacionats amb la burla, no perquè en fem befa o riota sinó per tenir més recursos expressius a mà quan n’haguem de menester.

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

llengotburleta