llengot m

Definició

Acció de treure la llengua davant d’algú en senyal de befa o burla. Normalment s’usa en l’expressió fer llengots o fer llengotes.

Quan els fotògrafs havien marxat, després de la roda de premsa, el ministre va fer un llengot als periodistes.

També: llengota

Etimologia

De llengua, del llatí lĭngua, mateix significat, amb el sufix -ot, del llatí -ottus, -a, que indica to despectiu.

Usos

  • Com al famós vers de Salvat-Papasseit, no sé si en posar-nos a taula i amb un bon tec al davant oblidarem els pobres. Potser, qui ho sap, oblidarem els presos polítics, aquests que voldríem que fossin a casa per a celebrar el primer Nadal de la nostra vida reconciliats de debò amb la realitat. Hi pensarem, en el que faran els presos polítics? Potser posaran una altra ratlla al calendari, carregats d’ironia i de paciència, potser s’arronsaran d’espatlles i intentaran de conservar la moral en un pot de confitura, potser s’enyoraran d’aquelles coses menudes que només la nostra intimitat reconeix, potser ens faran llengots a tots plegats. La majoria d’ells, si encara els queda esma després de veure que hauran d’estar un altre Nadal a la presó, cercaran pel damunt dels murs «aquella petita volta blava que els presos anomenen cel», com deia Oscar Wilde.

    Montserrat Roig, «Tots a casa» (Mundo Diario, 22 de desembre del 1976), reproduït a Diari d’uns anys (1975-1981) (Barcelona: Acontravent, 2011)
  • Aprens a restituir el delit que tenen els nens per posar un nom a cada cosa, perquè t’adones que les paraules tenen més autonomia que les coses. Continues sent l’adolescent que fa llengots a la frase de: «Nena, no diguis això». I és que ho dius. Pots mentir sense que et tornin a l’habitació de les rates, que és la vida. O potser sí que vols que t’estimin, i escrius perquè no ho vols demanar cara a cara. Un egoisme recargolat, però molt higiènic.

    Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 58

Tema de la setmana

Vint-i-cinc anys sense/amb Montserrat Roig

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “llengot”

  1. Xavier Batlle — Garriguella

    En un sentit tot diferent Víctor Català usa «llengot» a “Solitud” per a referir-se a una falç amb què el pastor Gaietà rep en Maties i la Mila a l’ermita, senyal de desconfiança i símbol de l’agressivitat latent amb què la Mila és rebuda. Vegeu-ne el fragment:
    «[pastor:] La basarda un se la fa, veieu; que les coses del cel i de la terra se’n cuiden pla ben poc de nosatros… / Mes la Mila, somrient per a ella mateixa, recordà el llengot d’acer en les mans del pastor i el recel amb què aquest els hi obrí la porta.» (cap. II)

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

engolirbefa