clusca f

Definició

Clau, coit (col·loquial).

Etimologia

De la família de closca (una clusca és un ‘cop pegat al cap amb els dits’), probable alteració de casca, ‘clofolla’, per influx de clova, del cèltic knoua ‘nou [fruit’, amb acomodació al llatí o al romanç.

Usos

  • Perquè, si bé és veritat que en la majoria d’empreses, efectivament, no només els treballadors fan aquesta mena de reclamacions, sinó que hi ha sales de fumadors especialment habilitades per a la pràctica d’aquesta afició (no en direm d’un vici perquè seria entrar en consideracions morals), ja em direu què passaria a les empreses si els que tenim altres maneres de perdre el temps o passar l’estona decidíssim demanar una sala per anar, per exemple, a fotre una clusca de tant en tant, o exigíssim la instal·lació d’una màquina escurabutxaques, o bé sortíssim cada mitja hora a fer una partida de game-boy o els mots encreuats del diari.

    Carles Ribera, «Fumar i altres vicis inconfessables» (Presència, 17 de gener del 2003)
  • La Maria, amarada la clara pels plors, els explicava amb singlots que quan feia el dinar l’empaitava per la cuina sempre amb la mateixa cantarella. L’agafava pel darrere i, apujant-li la faldilla, li deia: «Què et sembla, Maria, si fem una clusca abans d’endrapar!» O, si per exemple, rentava la roba al safareig, el senyor Casamitjana es posava aigua a les mans i li remullava la pitrera suada.

    Marta Alòs, «El vidu de l’adroguera», dins La mà al melic (amb Francesc Pané) (Lleida: Pagès, 1997)

Tema de la setmana

Aquesta setmana, claus, clusques i cacaus 

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “clusca”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cacau [6]cardada