Definició
Persona de poc seny, poc espavilada o mancada d’enteniment.
Jo era sempre el més capsigrany de la classe: ni tan sols havia après a cordar-me les sabates.
També: capsigrall, capserigany, capxerigany
Etimologia
D’origen incert, potser del més antic i dialectal capserigany, format per cap i el llatí sericaneus, ‘amb aspecte de seda’, derivat del llatí sericus, ‘de seda’.
Usos
Em presento en una classe de segon, aclareixo que no sóc cap mestra substituta sinó una infiltrada ocasional i convido els escolars a dir-me què han après en els primers set anys de vida. Superen de forma unànime una única prova: tots sense excepció saben dir paraulotes en dos idiomes. Algun avantatge ha de tenir viure en una societat bilingüe. Una nena que devora llibres i Cavalls Forts fins i tot sap dir capsigrany. Un company colombià repeteix la paraula tres cops abans d’incorporar-la mentalment al seu diccionari d’insults particular.
Eva Piquer, «El món als set anys» (Avui, 1 de febrer del 2004)
Tema de la setmana
Vituperis, exabruptes, insults, renecs, desqualificacions, injúries, flastomies… tot plegat forma part del nostre vocabulari quotidià. El cert, però, és que molts en tenim un registre força limitat i no gaire original. Cada ocasió requereix el mot precís, fins i tot quan es tracta de blasmar els adversaris (o els amics, tant se val). Per refrescar o eixamplar el nostre repertori, aquesta setmana presentem cinc improperis amb exemples d’ús.