bacó -ona m i f

Definició

1  Porc.

2  Persona que és bruta físicament o moralment.

El que ha fet no té nom: s’ha comportat com un autèntic bacó.

Ni els diumenges no et pots rentar, baconot!

Dir la lliçó del bacó (a algú): insultar-lo, maltractar-lo de paraula (Tarragona) (Diccionari català-valencià-balear).

Etimologia

D’origen incert, potser del germànic occidental bak, ‘dors, espatlla’, o potser, en el sentit de ‘porc’, d’un preromà i pregermànic bakkon.

Usos

  •    —El Fede és molt persona —va defensar-lo la Mercè—. Molt persona, és.
       —Sí! —va dir «sí» però el to despectiu va fer que ho pronunciés com «se»—. «Se». Molt. Doncs mira si és persona el molt bacó —va interrompre’s un moment, ho feia sempre que deia una paraula que li semblava forta, com «bacó»— que em retreia que no llegia els seus escrits. Per què? Perquè eren idees meves. Això és ser persona?

    Empar Moliner, Feli, esthéticienne (Barcelona: Destino, 2002), pàg. 94
  • Lo caporal va cridar:
       —Aixeca’t, collonot del diable! Te volem veure la cara! T’estem apuntant i te matarem si tu mateix no surts! Vinga! Desperta d’una vegada! Quina merla que ha agarrat lo bacó! I s’ha gitat amb les auvarques posades!

    Andreu Carranza, Anjub. Confessions d’un bandoler (Barcelona: Edicions 62, 2000)

Tema de la setmana

Insults

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

capsigranytorracollons