Definició
Conjunt de les branques d’un arbre, des de l’enforcadura fins als branquillons terminals, amb fullatge o sense.
Usos
Abans, en èpoques de plena vitalitat, les branques d’aquest om passaven per damunt la teulada de l’ermita, però ara la capçada s’ha reduït. I com que la soca, àmpliament esquerdada com està, ha esdevingut un suport tan fràgil, cal tallar les branques de dalt perquè el pes no esclafi l’arbre.
Josep M. Espinàs, A peu per l’Alcalatén (Barcelona: La Campana, 1996), pàg. 97En el Libro de la cetrería, del duc d’Almazán, es diu que en temps del rei Joan II un esquirol podia anar d’un extrem a l’altre de la península sense baixar de les capçades dels arbres.
Josep Sabadell i Mercadé, Focs de bosc: perills, prevenció, extinció i altres dades d’interès (Barcelona: Dalmau, 1965)
Tema de la setmana
Ara ja teniu tots cinc mots! Recordeu que el tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. Si endevineu quin dels cinc mots NO encaixa semànticament amb els altres i (sobretot) PER QUÈ, envieu un missatge a rodamots@rodamots.com. El primer missatge que ens arribi amb la resposta correcta guanya un diccionari! (Diccionari de sinònims de frases fetes, gentilesa de Publicacions de l’Abadia de Montserrat). Vegeu les bases completes de participació a l’enllaç de sota.