campanejar v

Definició

Tocar insistentment les campanes durant una llarga estona.

Sento que campanegen a la seu; deu ser alguna festa important.

Etimologia

De campana, del llatí tardà campana, mateix significat, abreviació de vasa campana, ‘vasos de Campània’, regió d’on provenia el bronze de més bona qualitat.

Usos

  • Quatre homes tragueren un banc llarg i el col·locaren davant la casa mortuòria. La gent s’hi arremolinava amb morbosa curiositat. Els qui sortien de la casa del mort duien els ulls plorosos. Campanejaven plenes de tristor les quatre campanes: n’Antònia, na Bàrbara, n’Angelina i na Maria. Crits i laments eixien de la casa del difunt.
       —Ja han vengut a prendre-li mides?
       —Qui?
       —Què vols dir, qui? Es fuster!
       —Es fuster?
       —Sí, poma, per a fer-li sa caixa!

    Pere Bonnín, Ombres de marjal (Palma: Moll, 2000)
  • El campanam revoltat
    fa tremolar tot el mapa,
    que s’agita com un mar
    i que aixeca grans onades.
    I el campaner de Taüll,
    des de dalt de la muntanya,
    campaneja com un foll
    perquè no s’apagui l’aire.

    Miquel Desclot, «El campaner de Taüll», dins Cançons de la lluna al barret (1978)

Tema de la setmana

Aquesta setmana sou els subscriptors de RodaMots els qui proposeu els mots. El d’avui és un suggeriment de Conxa Canut Farré, de Lleida. 

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pal de pallerxamberg