Definició
Etimologia
Del llatí vulgar broccus, brocca, ‘que té les dents prominents’. Vegeu-ne més informació
Usos
En aquella època, el meu cap sanitari estava tan alcoholitzat que en tenia prou amb engolir un glop de conyac (solia xuclar-lo directament del broc de l’ampolla) per posar-se en un estat de mitja borratxera ja des del dematí. És això el que demanava a la beguda, aquell estat d’excitació; havia arribat a un punt que sense alcohol —és ell que m’ho havia dit— se sentia incapaç de fer res.
Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956])Percebia el sorollar d’un líquid que es vessava a raig, talment, com si algú, molt a prop d’ella, decantés l’aigua d’un càntir pel broc gros.
Prudenci Bertrana, Els herois (Barcelona: Editorial Catalana, 1920)
Tema de la setmana
Divendres no estàvem per brocs, però què és un broc? Aquesta setmana veurem uns quants mots relacionats amb les dents (broc s’hi relaciona a través de l’etimologia).
Si l’ull no m’erra, l’objecte de la fotografia és una botija d’hivern, denominació emprada per Enric Valor.
Em sap greu, però BOTIJA és una denominació castellana. Vegeu el DCVB.
A Elna (Rosselló) en diem un POAL. Vegeu el DCVB:
POAL m.
|| 2. Càntir, recipient amb broc per a beure (Ross., Conflent, Olot, Banyoles, Molló, Priorat, Conca de Barberà); cast. botijo.
Ara entenc l’expressió “abocar-la pel broc gros”… no hi havia caigut. De tota manera, els brocs de “no estar per brocs” són aquests del càntir o són uns altres?
Per cert, digueu-me ruc, però avui també he après d’on ve l’expressió “beure a galet”. Gràcies RodaMots!
Vegeu beure a galet (en sentit literal: http://rodamots.cat/beure-a-galet/) i fer beure a galet (en sentit figurat: http://rodamots.cat/fer-beure-a-galet/).
Segons el DCVB, els brocs en plural són ‘romanços, raons capcioses, coses sense substància’; d’aquí que ‘no estar per brocs’ sigui ‘no estar dispost a perdre temps en coses fútils, o a escoltar raons foradades o excuses vanes’ (http://rodamots.cat/escreix/joan-coromines-broc/).
BEURE A GALET: A Elna també diem: BEURE A LA REGALADA (Vegeu el DCVB):
2. REGALAT, -ADA adj.
Que s’ha fos per l’acció del calor; cast. derretido, fundido. a) substantivat m., El saïm de porc (Senterada).
LOC.
—Beure a la regalada: beure al raig, sense posar els llavis al recipient d’on el líquid raja. Lo beure ab botella, a la regalada, és lo que caracterisa lo ver català, Bosch Rec. 176. De gots els hi en caldrà cap, ja beuran a la regalada,Cerdà Angeleta 252.
ETIM.: del part. pass. de regalar, art. 2.
A València, quan beguem d’un barral o d’una botija, diem beure a galet.
També es pot xuclar directament del broc però… no para massa bé.
A Elna si algú beu directament del broc diem que TOTA del verb TOTAR (Vegeu el DCVB):
2. TOTAR v. intr.
Beure posant-se el tòt o broc dins la boca (Alt Empordà).
ETIM.: derivat de tòt.
D’un BROC també se’n diu un MORRO (Vegeu el DCVB):
MORRO m.
II. Objecte que per la seva forma, relleu o posició avançada, té semblança amb el morro d’un animal.
|| 1. Part sortida de la vorera o boca d’un recipient. Un cetrill olier ab lo morro trencat, doc. a. 1409 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Compon-los dins una cassola amb aygo que no arrib a sa vorera o morros d’es cubellets, Ignor. 71.
És per això que quan xuclem directament del broc diem beure a morro