bordissalla f

Definició

Conjunt de persones de mala llei.

Etimologia

De bord; del llatí vulgar burdus, ‘mul, híbrid de cavall i somera’, i aquest, possiblement de procedència cèltica.

Usos

  • A mesura que Vicent Peris anava baixant, buscava amb l’esguard un gest afable, el darrer gest de benevolència o de respecte, que li endolcís un poc aquell morir. Perquè, ho llegia força bé al semblant d’aquella bordissalla, els hòmens que l’aguardaven al carrer, al peu de l’escala, anhelants, ninetes de llop, desitjaven esquarterar-lo. De gest amable o tan sols indiferent, no en va trobar cap. I al pensament li vingueren, de sobte, els episodis d’aquella malaurada i justa guerra, que el poble perdia d’una manera irremeiable.

    Josep Lozano, Crim de Germania (València: Tres i Quatre, 1984; reeditat per Bromera el 2005), pàg. 149

Tema de la setmana

Crim de Germania, de Josep Lozano

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mentrimentresllufa