Els Bezsonov i els altres la campaven com tothom. Cada dia, prenien lliçons de francès amb la portera que els reclamava el lloguer, amb el capatàs, amb l’empleat de metro quan estaven cansats de caminar tot el dia, amb els policies que els demanaven la documentació, perquè semblaven massa pobres per ser honestos. En Mitrofan ara parlava sense accent la llengua de Molière mentre que en Leonid s’engolia les consonants com vodka i recobria de neu les vocals. Pobre Leonid! Com volíeu que progressés si es topava amb compatriotes per tot París?

Joan-Daniel Bezsonoff, Els taxistes del tsar (Barcelona: Empúries, 2007), pàg. 61

La setmana passada vaig descobrir una particularitat lingüística d’Igualada. Quan demanen una vodka amb taronja, no en diuen tornavís, sinó una pupuscaia. La terminació sona a la marca de vodka Moskovskaya, però els únics pupus que conec són els aperitius homònims a Hawaii. Quin igualadí capritxós s’ho devia empescar?

Màrius Serra, «Pupuscaia?» (Avui, 21 de gener del 2010)