Abans que els nazis ataquessin per sorpresa l’URSS la matinada del 21 al 22 de juny de 1941 —malgrat les advertències que els feia l’espia Sorge des del Japó—, els habitants de Leningrad no pensaven que la guerra fos possible. Hi havia el pacte germano-soviètic i, a més, utilitzaven l’inevitable ressort psicològic dels qui estan tips de patir i no volen pensar en més desastres. Els soviètics havien passat per tota mena de proves des de la Revolució d’Octubre i començaven a veure’s les orelles després de terribles temps de fam i d’inestabilitat. Els vells no volien recordar les cartilles de racionament, els aparadors buits i les eternes cues per a comprar pa. Els anys de la guerra civil es començaven a esborrar de la memòria immediata. Els joves ballaven tangos i s’entusiasmaven pel jazz.

, L’agulla daurada (1985)

Erasme de Rotterdam (cap a 1468-1536) va passar penúries econòmiques gairebé tota la vida, i només va començar a veure’s les orelles quan va començar a escriure (en llatí) obres que van interessar prou públic (culte, sens dubte) del continent: opuscles, discursos, manuals del cavaller cristià, adagis i un no parar de llibres que vénen a ser l’opòsit de les summae medievals: cap dogmatisme, una lluita sorda, però constant, contra la decadència del papat i de l’església del seu temps, una baralla sense fre contra les monarquies perverses, i tot el que es vulgui.

Jordi Llovet, «El Nadal estult» (El País, 22 de desembre del 2011)