Definició
1 m Porc mascle no castrat, destinat a cobrir les truges.
2 adj i m i f Persona que juga brut, deshonesta; persona grollera. També s’usa com a adjectiu: Cantava cançons verres.
Etimologia
Del llatí verres, mateix significat, amb alteració de la vocal final per metaplasme.
Usos
Els anglesos són tan civilitzats que del porc en diuen pig quan és viu, mentre que quan l’han cuinat passen a anomenar-lo pork. És una manera de distingir la fauna de l’alimentació, de contraposar l’animaló bonifaci al sabor melós de les llonzes. En català, la paraula porc serveix per designar-lo viu o mort, però verro s’aplica tan sols quan la bèstia està activa. Tant el porc com el verro serveixen per designar una persona bruta, tant en un sentit físic com moral, tot i que aquí ens centrarem en la segona. Encara que la femella del verro és la truja, també es fa servir la paraula verra.
Vicenç Pagès Jordà, Memòria vintage (Barcelona: Empúries, 2020), pàg. 359
Si bé l’àmbit semàntic que s’associa al verro és la brutícia, la paraula s’aplica sobretot a qui mostra una promiscuïtat forassenyada. Així és com la utilitzen uns poetes tan primmirats com els noucentistes. A La inútil ofrena, Josep Carner escriu: «De cara obscena i flonja com la verra».
Tema de la setmana
Paraules i passatges trets de Memòria vintage, de Vicenç Pagès Jordà
Potser falta que la verra és també el nom del contrabaix de 3 cordes (contrabaix de la cobla).
Vicenç Pagès Jordà en parla breument a l’entrada ‘verro’ del seu llibre: “…quan s’aplica de manera col·loquial al contrabaix, sobretot al de la cobla, com en l’expressió «Tots per terra, músics i verra».”
http://rodamots.cat/escreix/vicenc-pages-jorda-verro-a/
No us descuideu una definició com a qualificatiu positiu o elogiós que es fa a Eivissa. És un apel·latiu tan popular que fins i tot hi ha un monument dedicat a “Es verro”, el cepat pagès que fa “uc”! (un altre molt popular mot per a un altre dia) al poble de sant Antoni de Portmany. Diu el DCVB:
4. Home que presumeix de valent, de molt fort (Eiv.); cast. matón. Es verro d’es poble: el valent o dominador del poble (Eiv.).
5. Terrible, cruel (Eiv.). «Aquest mal és més verro».
De l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera:
Del poble de Sant Antoni de Portmany es poden esmentar tres monuments. El conegut com des Verro a l’encreuament dels carrers Ample i de Ramón y Cajal. Representa un jove eivissenc dret i un poc aixecat en la posició acostumada de fer un uc que modula ajudant-se amb les dues mans. L’estàtua és de pedra, tallada per Antoni Hormigo a partir d’un bloc de set tones, acabada el 1976 i que es va inaugurar l’any 1977. No hi mancà la polèmica pel nom mateix, per la barretina o per l’arromangada dels calçons.
Vegeu l’entrada ‘verro’ d’aquesta mateixa enciclopèdia, amb una imatge del monument: http://www.eeif.es/veus/verro/
A Menorca a la gent que és d’Es Mercadal els anomenen verros despectivament (o irònicament) els altres pobles de l’illa.
Segons el professor Josep Murgades, en “verro” trobem l’etimologia i la legitimitat de “gamberro”, que teníem per un castellanisme groller.
El professor, segurament ajudant-se del sentit de l’humor i d’una imaginació primaveral, sosté que aquest terme és format sobre la combinació clarament catalana “gran verro”.