Del vi, certament, ja en parla la Bíblia, que és un document d’absoluta antiguitat. Noè en fou l’inventor. Amb males conseqüències: la seua primera borratxera queda consignada en els Llibres Sagrats, i serveix per a presentar-nos un exemple de pietat filial, quan se’ns explica l’escena de Noè gat, ensenyant les vergonyes, i els fills tapant-lo púdicament amb els llençols que tenien a l’abast…

Joan Fuster, «Primeres necessitats», dins Diari 1952-1960 (Barcelona: Edicions 62, 1969)

La femella refregava el coll blanc per terra, cosona, s’espolsava i posava el cul prop dels narius del mascle, que feia un crit agut i la muntava. Esverat. Movien els malucs frenètics, amb les orelles baixes, els ulls grocs i rodons i les boques obertes. I quan acabaven es volien desenganxar, però no es desenganxaven. No podien! S’havien quedat atrapades l’una dins de l’altra. I feien tombarelles graponeres, ara quietes, ara atabalades, ensumant i esgarrapant la terra, enganxades per les vergonyes, provant d’anar una per cada banda.

Irene Solà, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (Barcelona: Anagrama, 2023)