cosó -ona adj

Definició

Que es fa apegalós cercant carícies, afalacs, manyagueries, etc.

Etimologia

D’origen incert, probablement del llatí cocio, -onis, derivat de cocus (o coquus), ‘cuiner; coquí, mal subjecte’.

Usos

  • Aleshores vaig topar amb l’aparador il·luminat de la Bookstore on West 25th St., així és com es deia. Sis esglaons et baixaven a un semisoterrani farcit de llibres en desordre, apilats en taules i per terra, seguint una vaga classificació per gèneres. Un gat que es deia Luna, pelut i cosó, sabia passejar-se per les muntanyes de volums sense fer-ne caure cap. Una desena de clients rebuscaven aquí i allà, xerraven o llegien asseguts en les butaques que hi havia per tota la botiga. Un llibreter d’ulls blaus i barba blanca, com la versió humana del gat, em va saludar i em va oferir un te.

    Jordi Puntí, «Llibreries de vell» (L’Avenç, núm. 339, octubre 2008)

Tema de la setmana

Uf, que de vegades costa una mica, això d’anar trobant temes per als mots d’una setmana. Aquesta, tema lliure: mots miscel·lanis! 

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

vambade gaidó