[Berlín, 20 d’agost de 1907]  M’atur a un restaurant d’allà prop per dinar. Me donen un dinar molt bo per un marc i vint-i-cinc Pfennige. Not que an el menú hi ha dues paraules hebraiques i que diu que an el mateix edifici hi ha una sinagoga. És un restaurant jueu. Cap com aquesta! La veritat és que hi he dinat molt bé i no me n’han feta cap, com la que em feren ahir a Unter den Linden. Quant és bona veritat que de vegades molts tenen la fama i altres carden la llana, això és, tenen els fets!

Antoni M. Alcover, Viatge a Alemanya i altres nacions (Barcelona: Edicions 62, 1996 [publicat originalment a Palma el 1908]), pàg. 81

Pel que fa a la premsa, vàrem descobrir que en aquest país alguns mitjans tenien la fama i altres cardaven la llana en la qüestió de les subvencions. Vàrem començar a negociar amb els grups de premsa més importants del país.

Miquel Sellarès entrevistat per Albert Sáez, «Ernest Maragall és un fre per a aquest govern tripartit» (Avui, 27 de maig del 2004)