La mare va viure sempre convençuda que els seus fills havien de ser cultes i que una persona culta és una persona digna. Sempre anava traient un pam de llengua. Es volia assegurar que els seus fills serien tractats amb dignitat. Allò era molt important per a ella. No era tan estrany, doncs, que la Natividad Yarza hagués acabat sent mestra i política.

Imma Cabré, Els senyors del poder (Maçanet de la Selva: Gregal, 2013), pàg. 71

Havent passat el poble d’Isavarre, l’ovella ja s’havia endarrerit bona cosa de la cua del ramat. Va arribar amb un pam de llengua al torrent de Port Aran, on s’aturà per abeurar-se al toll. En aixecar el morro de l’aigua, va veure el llop, palplantat al seu davant.
   —Se’t cruspiré com un corderet, ovella esgarriada! —va riure el llop, que sempre tenia un budell buit.

Pep Coll, «Xeta Pelada», dins Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 2002 [1993]), pàg. 64