Tot seguit entraren uns lacais amb perruca, carregats amb una mena de cadira de braços, al damunt de la qual, protegit amb una funda, apareixia un gran i deforme embalum. Amb grans esforços el descarregaren del baiard, el col·locaren al mig del saló i es quedaren palplantats, esperant ordres. Llavors Josep Ignasi picà de mans. Tot seguit els lacais, com obeint una pantomima estudiada, desenfundaren l’embalum. Aparegué rutilant l’arpa pneumàtica. Era una màquina que en la seva estructura fonamental recordava l’arpa normal, si bé amb la diferència que arrencava d’una gran caixa de caoba proveïda d’uns pedals per a manxar, i de la qual ascendia un tub de dimensions considerables.

Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 2019 [1960])