trepant m

Definició

Eina de fer forats consistent en un mecanisme accionat manualment, elèctricament o per aire comprimit al qual s’acobla una broca que, així, gira ràpidament.

El trepant és elèctric i el filaberquí s’opera a mà.

Etimologia

Del plural de trepà, trepans, confós fonèticament amb el plural d’un participi present en -ant, que va originar un singular analògic trepant; d’aquest presumpte participi agent es degué formar el verb trepar.

Usos

  • I, els dissabtes i els diumenges al matí, quan les cisternes es buiden més espaiadament, apareixen els trepants dels entusiastes del bricolatge.

    Quim Monzó, El millor dels mons (Barcelona: Quaderns Crema, 2001)
  • Aquella mà quieta damunt la seva espatlla, aquella pressió cent mil vegades més intensa que la calor d’un miler de sols, aquella veritat adolorida que havia entrat al seu cervell com un trepant.

    Jordi Sierra i Fabra, El temps de l’oblit (Barcelona: Columna, 1993)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ninouabrandar