Definició
Estris, pertinences personals.
S’usa sobretot en l’expressió agafar (o tocar) els trapaus: anar-se’n, tocar el dos.
Agafa els trapaus i fot el camp!
Etimologia
L’etimologia no és gaire clara; segons Joan Coromines «es deu tractar d’un antic ús de l’imperatiu plural: trapau! ‘atrapeu’, agafa el trapau com si diguéssim ‘pren el ritme de marxa que cal per atrapar-los, per arribar-hi’, ‘cuita a anar-te’n’». Era una expressió molt corrent en el món dels tapers de Palafrugell (els qui treballaven en la indústria suro-tapera).
Usos
No havien transcorregut ni deu minuts, quan en Joaquim, de sobte, reaccionà sobresaltat i ordenà a en Lluís que comencés a recollir immediatament els trapaus per marxar amb urgència d’aquell indret.
Josep Castelló, «La Sabata i els esculls de sota Sant Sebastià» (Revista de Palafrugell, núm. 47, setembre 1997)Els avis no havien volgut autoritzar mai aquest casament, però l’oncle, que era tossut com una banya de bou, havia acabat fent la seva santíssima voluntat i, agafant els trapaus, un bell dia havia marxat amb la Tuies a Amèrica, on s’havien casat.
Josep Ganiguer, «La tia Tuies» (Baix Empordà, 18 de novembre del 1923)
Tema de la setmana
No fa gaire que Maria Bruguera Martí i Carlos Serra Mayoral han publicat la tercera edició de Coses sentides. El parlar de Palafrugell (Edicions Baix Empordà, 2019). Algunes de les paraules i expressions que hi recullen s’usen, sovint amb variants, per tot l’Empordà i fins més enllà. Val la pena fer-ne un tast, com veurem aquests dies, per trobar-hi autèntiques joies.
(A banda del mot del dia, a L’escreix inclourem cada dia una expressió genuïna de Palafrugell treta d’aquest mateix recull, o sigui que, pel preu d’un mot, en tindrem dos!)
Al Vallès diem “agafar els trapals”.
Curiosament, en aquesta zona del Baix Empordà, en algunes paraules convertim les “L” en “U”. Així, per exemple, una SALPA (peix d’aigua salada) en diem SAUPA o d’una FALÇ en diem FAUÇ. Vegeu el llibre “Coses sentides”. Seria plausible, doncs, que l’origen etimològic fos TRAPALS, que nosaltres transformem en TRAPAUS.
A casa –tinc setanta-set anys– dèiem agafar els trepants en el mateix sentit. Soc de pare sabadellenc i amb arrels berguedanes ja que la mare era de Saldes i el pare també venia de família de Berga i comarca.
El DCVB a ‘trepant’ inclou això: Tocar el trepant: tocar el dos, anar-se’n (segons Aguiló Dicc.).