En Castanys acabava d’estrenar un Hispano-Suiza de color verd fosc, descapotable, i volia portar-hi els nois a fer un volt. En Castanys era força més gran que els de la resta de la colla i ja feia anys que es guanyava la vida, ningú no sabia ben bé amb què, perquè era allò que se’n diu un trafica que sabia espavilar-se per treure diners de qualsevol cosa. Si el físic no l’acabava d’acompanyar prou —era pelut i feixuc com un goril·la—, ja ho feien la seva simpatia descordada i la seva cartera generosa.

Joan Rendé, Ballaven el black bottom (Barcelona: Proa, 2020)

Si Putin n’era el protagonista innegable, el cercle dels seus amics constituïa un repartiment d’actors secundaris digne de Ricard III. En uns quants anys havien passat de l’estadi de petits trafiques de províncies, obligats a sortir-se’n entre les lletres vençudes i les trucades dels directors de banc, al de noblesa de l’Imperi, acumulant riqueses dignes dels emirs del Golf. Aquest procés, molt ràpid, ho havia escombrat tot pel camí.

Giuliano da Empoli, El mag del Kremlin (Barcelona: Edicions 62, 2023), traducció de Josep M. Pinto