Definició
Adulador servil.
Era llest i servicial, i com que també tenia molt de llepa, s’havia sabut conquistar l’estimació del patró.
També: llepaire, llepó -ona
Etimologia
De llepar, d’origen incert, potser preromà indoeuropeu. Més mots de la mateixa famÃlia són llepada, llepissós, llepat, llepolia i enllepolir.
Usos
Pitjor és encara una altra rèmora secular: quan el grup que controla la cultura catalana (solen ser tres o quatre persones, més els llepes que s’hi afegeixen, entre els quals uns quants periodistes, indispensables per tenir altaveus) no hi creu; aleshores exalta mediocritats precisament perquè la gent de valor no brilli.
Isabel-Clara Simó, Els racons de la memòria (Barcelona: Edicions 62, 2009), pà g. 71Es veu que en famÃlia era un home de tracte esquerp i poques paraules, com si aquella temporada al front li hagués assecat els sentiments, però amb la pinta i les tisores a les mans es transformava i dominava tots els registres de la conversa fútil. Parlava amb els clients mirant-los als ulls, a través de la realitat inversa dels miralls, i sabia fer broma i donar-los la raó en tot sense semblar un llepa.
Jordi PuntÃ, Maletes perdudes (Barcelona: Empúries, 2009), pà g. 259
Tema de la setmana
Noms formats a partir de la tercera persona del present d’indicatiu per a designar la persona que fa l’acció del verb.