Si haguéssim de decidir quin és el científic trastocat més popular de la literatura de ciència-ficció —i ho sento pel meu admirat Víctor Frankenstein—, és molt possible que el doctor Henry Jekyll encapçalés aquest rànquing. Com sap prou gent, Henry Jekyll és un investigador tocat i posat, de modals exquisits i educació refinadíssima, que, quan glopeja un beuratge de la seva invenció, es transforma en Mister Hyde, una criatura dolenta, salvatge, bestial i sense remordiments. Es converteix en l’encarnació del mal en estat pur.

Sebastià Roig, Els malsons dels nostres avis (Barcelona: Dux, 2006)

I ara tu, Pupimaca, a sobre d’en Lluís Josep; tu, Montserrateta (la Guarro dels mugrons), a sobre d’en Sergi; ai, no, que estaries al costat del teu maridet; nois, que és complicat això de fer seure la gent; ho havies d’haver pensat abans, maca, va dir-li en Llorenç; li havia pujat la mosca al nas perquè es veia a sobre seu la Ibañes Colom, que és més aviat ensopida, d’aquelles molt tocades i posades, sembla de l’opus, i també es devia neguitejar en veure que la Leonor seuria a sobre del Guarro…

Núria Pompeia, Cinc cèntims (Barcelona: Edicions 62, 1982), pàg. 14