—Res de fotos, jo! —es va exclamar la Tati. Però en aquell moment el fotògraf encara no ho sabia, que aquella dona escardalenca era la Tati.
   —Perdó —va fer. I va apartar-se una mica per enfocar un castanyer bord que treia brots tendres. Després es va acostar molt a un dels brots tendres. Després va fer una foto, des d’una certa distància, a la tia i la neboda, que l’estaven mirant. La Mariüla es va aixecar.
   —Pots parar de tocar la pera amb aquesta càmera? No t’ha dit la meva tia que vol pas fotos… i jo tampoc. De manera que si no saps què més fer, et fotografies les sabates aquestes tan grosses que portes… cony, ja!

Ramon Erra, Far West gitano (Barcelona: Empúries, 2015)

Molts catalans tenen consciència d’estar envaïts. Aquest tipus d’anàlisi funciona molt, però els marcians no són els espanyols. Els marcians som nosaltres. Som rars, sempre tocant la pera, posant en risc el que ja existeix, amenaçant de destarotar la seva identitat. Els marcians som nosaltres mateixos i entendre això tranquil·litza.

Josep-Anton Fernàndez entrevistat per Ada Castells, «No poden matar la cultura catalana perquè som zombis» (Avui Cultura, 17 de gener del 2009)